Si bé Costa Rica es naturalesa en estat pur, també té una
xicoteta part gastronòmica per descobrir. Dic xicoteta perquè aquest país conté
entre lo 5 i 7% de la biodiversitat del planeta, lo que fa que la gastronomia
quede en un segon pla quan un viatja al país. Tot i això, avui vos porto un
tastet de lo que natros vam poder provar i gaudir durant la nostra curta
visita.
Partint de que la alimentació base és l’arròs i los frijoles i que la seua jornada laboral
comença de bon matí no és d’estranyar que a moltes cases esmorzen lo que ells
anomenen lo seu plat nacional per excel·lència: Gallo pinto. Cada casa té la seua variant, però no hi falten
l’arròs i los frijoles, los ous i los
bananos (que no plàtans, que segons
ells “el plátano es otra cosa”.
Tot això ho podem acompanyar en una mica de fruita (la pinya
d’allí està boníssima!) i un cafè costaricense.
Per a dinar podem quedar d’allò més bé si mos decantem per
un casado a alguna de les sodes
(bars-restaurants) que mos trobem als pobles. Un casado és com un plat combinat on no hi pot faltar l’arròs amb frijoles, amanida, picadillo, banano i carn,
peix o formatge en la seua versió vegetariana. A partir d’aquí hi ha millons
d’opcions.
Sempre
acompanyats d'una bona cervesa fresca i una mica de chile. A totes les
sodes tenen aquests pots grossos per a que pugues donar un toc picant
als plats.
I si aneu d’excursió a la muntanya, segur que trobareu
alguna família que se dedica a fer minjar per als turistes. Natros vam tenir la
sort de provar uns bocates molt bons. Versió vegetariana (asbargínyia, alvocat,
ceba, tomaca, pesto...) i versió de carne
mechada. Acabats de fer amb productes frescos. I de postre un pastís de banano, que tot i que ne vam provar a
diferents llocs, no vam fer-ne a cap la foto. Què bons que estaven!
I ja de cara a picar una mica o fer un mos per a sopar tenim
diferents opcions, com unes bocas
(que serien les nostres tapes) o gallos,
que són una espècie de tortillas
farcides amb diferents ingredients.
També tenen molta influència d’altres països, així que és
molt fàcil trobar quesadillas, burritos i demés a qualsevol racó. Una
opció econòmica, amb producte fresc i ben bona.
Com hem dit abans, la beguna nacional de Costa Rica és lo
cafè. Un cafè potser una mica més dolcet que lo que bebem aquí i preparat de la
manera més tradicional a la majoria de llocs. A lo que natros li diem “cafè de
calcetí”, ells utilitzen un chorreador
per fer un bona tassa de cafè.
També acostumen a beure molts de frescos (sucs i batuts de fruites ben diverses) i agua dulce,
feta amb tapa (panela o sucre de
canya). O Bé una aigua de coco ben fresqueta i en acabar te l’obrin per la mitat
i pots menjar una mica de coco (encara tendre per això, però ben bo)
També fan bona cervesa nacional (Imperial, Pilsen...) que
fresqueta entra d’allò més bé i que podem acompanyar d’unes yuquitas fritas.
I per als més valents, sempre los queda el guaro. Un aiguardent nacional que molts se
fan a casa i que se pot beure tal qual o bé barrejat que ells l’anomenen chiliguaro. Per al meu gust més bo que
sol i amb un toquet picant.
I vatros, què heu provat de Costa Rica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada