Però al Japó no tot són fideus. La varietat i cultura
culinària és tan gran, que un no acaba de tastar-ho tot...
Unes de les millors oportunitats per descobrir sabors i
textures són los minjars tradicionals. Tots ells fets cuidant lo mínim detall,
dignes de les famoses estrelles Michelin. Passar la nit a un ryokan, en una
família al peu dels Alps japonesos o dormir en un temple a Koyasan són
experiències que recomano si mai visiteu Japó.
RYOKAN
Fer una
estada a un ryokan és divertit i una manera de conèixer una mica més de prop la
cultura japonesa. No vos penseu que als ryokans només hi van turistes, al que
natros vam anar, érem los únics “guiris” i la feina què vam tenir en algunes
ocasions per comunicar-nos amb ells, perquè no tothom parla o entén l’anglès al
Japó. Però aquest és un altre tema.
Disfrutar de
l’estada i lo minjar és tot un aconteiximent i ritual. Ja ans de minjar a l’habitació
tens uns xicotet esquema de tot allò que t’aspera a un tríptic, un munt de
platerets que fan que un acabe ben ple.
La veritat
és que la presentació dels plats és excepcional. Uns menús complets i que adapten
en cas de necessitat. Al jo no minjar carn alguns plats los van modificar. Però
tot estava molt bo, encara que a vegades no sabies exactament què era allò que
minjaves... Los nostres plats van ser los següents:
Per sopar mos van anar traien los plats en petits grups, tot explicant-nos què era cada cosa.
 |
| Polp marinat en pruna, sushi de peix espasa embolicat en fulla de bambú, bardana en anguila, gamba al vapor i gelatina de verdures |
 |
| Shashimi de tonyina en l'acompanyament del dia |
 |
| Sopa en tofu i eriçó de mar |
 |
| Verdures marinades |
 |
| Ternera de Hida (com si estés curada) |
 |
| Vieira marinada en sake |
 |
| Ayu a la brasa |
 |
| Ternera de Hida |
 |
| Tempura de verdura i gambes |
 |
| Wax gourd (meló d'hivern) en aleta de tauró |
 |
| Wozuku |
 |
| Per acompanyar no poden faltar l'arròs, la sopa de miso i los encurtits |
 |
| I una bona cervesa! |
I aixecar-te per esmorzar i trobar-te una taula així parada... quina gana!
Lo que vam anar minjant era...
 |
| Encurtits, verduretes saltejades, soja i anxoves menudes |
 |
| Houba miso (fulles de magnolia a la planxa en miso dolç i bolets) |
 |
| Amanida d'espinacs, nap, pruna, bajoques i nap xinés cuinat |
 |
| Suc de tomaca, fruita, tofu, tamari, algues, salmó, truita japonesa i té |
 |
| Sopa de miso i arròs |
S'ha de dir, que a tots los llocs on vam anar no mos va faltar mai té, sopa de miso i arròs. Cada vegada mos traien arròs com per a quatre persones i sempre mos dien que ne podiem demanar més! No sé quina quantitat d'arròs se minja per persona al Japó, però ha de ser mooolt gran!
CASES
FAMILIARS
Si vos
agrada l’ambient familiar passar una nit a una casa particular que llogue
habitacions en un entorn rural com Shirakawago és una gran experiència.
No vos
espereu grans luxes, però val la pena. Minjar tradicional, bon ambient i tranquil·litat,
moolta tranquil·litat. Però un minjar per a disfrutar-lo adaptat a l’època de l’any.
Minjavem al
minjador de la casa, on al mig de cadascuna hi ha un foc per acalentar el té i
la casa a l’hivern.
Per sopar vam tindre tota aquesta varietat:
 |
| Sopa de miso en truita, ayu, tempura, encurtits varis, verdures, tofu fresquet i taronja |
Vam poder triar si voliem carn o la versió vegetariana del plat calent.
 |
| Tofu en verdures i salsa de miso |
 |
| Carn de vedella en verdure si salsa de miso |
 |
| Té i arròs que no falte! |
I per esmorzar vam tenir molt bona companyia! La néta del propietari.
 |
| Remenat, vedures, encurtits, arròs, té i cireres |
TEMPLE
El fet de
dormir a un temple budista, mos va donar la oportunitat de descobrir el shojin ryori, la cuina vegana budista. Res
de carn, peix o derivats. Tampoc alls, cebes o altres tipus d’arrels. Tot un
descobriment, sobretot si sou d’aquells que no podeu passar sense un tall de
carn.
Vam
disfrutar i descobrir nous sabors, tot i que la mitat de lo que vam minjar no sabiem què era...
Al temple lo
minjar te’l porten a l’habitació, i va ser lo dia que mos va tocar sopar més
aviat, a tres quarts de sis ja teníem lo minjar preparat.
Primer mos van portar unes safates que van desplegar pel terra de l'habitació.
 |
| Yuba en soja, sal matcha, encurtits i tofu de sèsam (goma-dofu) |
 |
| Sopa de tofu, fideus d'arròs, bolets i verdures |
 |
| Més arròs i té! |
 |
| Fideus marinats en faves de soja i sèsam, fesols varis, arròs en gingebre i ? |
Després mos van portar un parell de plats calents.
 |
| Tempura de verdures i bolets |
 |
| Sopa de miso i algues |
I per acabar un postre de tofu ben fresquet! Semblava flam.
I ben
prontet a esmorzar de gust acompanyat d'arròs i té.
 |
| Tofu en caldo calentet, tamari i sopa de miso blanc en algues i pa |
 |
| Fracellet d'alga i truita en suc de tofu en fesols i pastanaga, kuzu, nori, algues i encurtits |
Un post una
mica llarg sobre la cuina tradicional, però una no se cansaria mai de parlar de la cuina d’un país que
encara estem descobrint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada