Una de les coses que més m’agrada és obrir
l’armari de les espècies. L’aulor que envaeix i s’escampa per casa per uns
moments té el toc exòtic de tot allò que ompli lo meu armari.
De tant en tant, l’armari s’ha d’anar revisant
i netejant, sempre hi ha coses que se poden fer malbé... fent això vaig pensar
de compartir tot allò que ompli l’armari en vatros. Les espècies (i altres) que
tinc no només les he comprades o tinc la planta al meu hortet, sinó que formen
part dels meus viatges i dels viatges dels meus amics i amigues perquè molts
són los que m’han portat de record alguna espècie d’arreu del món.
He anat agafant fotos d’internet, per fer una
numeració més visual. Lo que m’agradaria és que vos animeu a provar aquelles
que no coneixeu i que me’n doneu a conèixer de noves. Sóc una enamorada de les
espècies!
Aquí van:
Achiote
Anet
Aufapiga
Canyella, mòlta i en rama.
Cardamono. M’encanta l’aulor que dixa als
plats!
Cilantre/coriandre mòlt i en llavors.
Clau
Comí, en pols i llavor.
Cúrcuma
Curry de diferents tipologies: madras curry,
veg curry...
Estragó
Gengibre
Herbassana i menta (no confondre!)
Herbes provençals: romer, timó aufapiga, orenga, saboritja...
Llavors de ruella.
Llorer
Nou moscada, en pols i a trossets.
Nyores
Orenga
Pebre blanc, negre i barreja de cinc pebres.
Pebre de Chiapa i pebre de Cambodja.
Pestetes menudes, grans, peperoncino i mòltes.
Pebre dolç i picant, de Sicilia i d’Hongria. Chile en pols, chile sec i chile
habanero. Totes estes aptes per als més valents!
Romer
Safrà
Stevia
Tika masala, tandoori masala i fish masala. Espècies índies per marinar la
carn, les verdures i lo peix, i després coure al forn o a la barbacoa. Picants
però boníssimes.
Espècies turques per a la carn. Que no
recordem mai com es diuen, però li donen un toc de primentó i canyella
diferent.
Espècies per al cus-cus. Queda un cus-cus boníssim amb
aquesta barreja!
Chhole masala. Barreja d’espècies índies per a
posar a les llegums, també molt picants però queda molt bo!
Garam masala. Una altra barreja d’espècies
índia.
I les típiques barreges fetes: sal amb pebres
exòtics, toque thai, toque morocco...
Tot plegat una bona barreja. Arribats aquí,
teniu alguna proposta?? Seguir que sí!
Ah! i no us penseu que se m'oblidava la més important pa molts, la sal: marina, iodada,
grossa, fina, de les salines de Trapani (Sicilia), i de les mines de sal de Wieliczka (Polònia).
Mare de Déu Cristina, quina selecció més bruta!!! Jo, vaig provant, de mica en mica, d'introduir-les a les meves receptes dolces!
ResponEliminaaufapiga??? no havia sentit mai que a l'alfàbrega es digués així, però m'agrada aquest nom :)
ResponEliminat'he de dir que al calaix de la feina tot fa olor a canyella, per una infusió que hi tinc