Baccalà mantecato e polenta *Itàlia

Aquest més li donem un toc més de Nadal al repte CRI de El cajón desastre de Maggie amb una recepta tradicional d’aquestes dates de la regió de Veneto (Venècia).

Conta la llegenda que al 1432 degut a una violenta tempesta el vaixell Serenissima comandat per Pietro Querini es va enfonsar y una gran part d ela tripulació es van refugiar a la illa de Rost, al sur de Lofoten. Quan va tornar a Venpecia Querini relatà com els habitants del nord preservaven lo bacallà (Gadus Morhua) tot assecant-lo a l’aire fred entre bastidors, els treien el cap i partien en dos. Durant el període d’assecament lo peix per un 70% d’aigua aproximadament i es torna tan dur com un pal, d’aquí el nom inicial de “stoccafisso” que deriva de “stocvish” (holandés) que significa “peix pal”. A la regió de Veneto s’anomena actualment baccalà.

La recepta l’he adaptat d’aquí.

Ingredienti:

600g baccalà dissalato

300g farina di mais fioretto

150g latte (jo he utilitzat llet d’ametlla)

100g prossecco o vino bianco secco

2pz filetti di acciuga sottolio

1 scalogno

Cerfoglio o prezzemolo (jo he utilitzat orenga perquè no tenia cap dels dos en aquell moment)

Peperoncino

Olio extravierge di oliva dal sapore molto delicato

Sale

Preparació:

Posem a dessalar l’abadejo lo dia ans i anem canviant les aigües fins al punt que mos agrade.

Preparem la polenta amb l’aigua i un xorret d’oli.

Una vegada estigue feta la posem a una superfície plana i la estenem bé per a que quede en una forma plana i llisa. La dixem gelar. No li he posat sal perquè per al meu gust l’abadejo ja està prou salat i li dona el contrast que necessita.

Trinxem la escalunya i la saltegem a la paella en un xorret d’oli, les anxoves i lo peperoncino al gust.

Traiem la pel a l’abadejo i lo desmollem. L’afegim a la paella.

Saltegem un moment i afegim lo vi blanc. Dixem reduir lo vi.

Afegim la llet d’armella i acabem de coure. Posem pebre al gust.

Després o posem tot a la batedora de got i ho titurem.

Amb un motlle li donem la forma que volem a la polenta. Les vores que sobrem les guardem per a fer una altra recepta ben bona (properament tindreu lo link aquí).

Pasem la polenta per la planxa volta i volta i la servim amb la pasta d’abadejo al damunt.

Jo li he tirat una mica de primentó picant i orenga per a donar-li un toc de color.