Viatjant i minjant... per Madeira (I)

Seguint fent ruta, esta vegada toca parlar una mica més de la gastronomia de Portugal. Sortint de la península i anant una mica més a lluny vam visitar Madeira. Aquí teniu un petit recull d'allò que vam poder tastar i disfrutar durant lo nostre viatge.

Un dels minjars més típics de Madeira, a banda dels plàtans, què són cosins germans dels de Canàries i estan molt bons, són los "bolo do caco", un pa redó untat amb mantega, all i julivert. Jo no sóc gens amant de la mantega, per no dir que no m'agrada lo seu gust, però los que vam poder tastar fets de manera tradicional al mercat de Nadal que hi havia a la ciutat de Funchal estàven boníssims! Després ens en van servir més a algun altre lloc, però no tenien res a vore.

Un dels restaurants que més mos va agradar va ser Chave d'ouro, que se troba al centre de Funchal, a un carreronet estret. És un restaurant on hi va bastanta gent local i que s'aparta una mica de lo que seria la zona més turística. Lo carreró està ple de tauletes i se minja a l'exterior. Allí vam minjar molt bé i de preu, encara millor. Natros vam fer només mitges racions (erem quatre persones) i vam quedar més que bé. Los plats són cumplits, no sé qui se deu poder acabar les racions sanceres... Se pot demanar la carta que només tenen en portugués i anglès, però lo millor és mirar la pissarra del carrer i preguntar pels plats del dia. També te dixen triar l'acompanyament que vols per al plat, milho frito (especialitat de la illa que ve a ser com polenta fregida), verdura, pataques, arròs, cigrons.... natros vam demanar una mica de tot.

Bacalhau Gomes Sá

Polvo cebolado en milho frito

Espada amb plàtan (l'especialitat de la illa) i verdures

Sopa del dia: caldo verde

Abadejo en cigrons i pataques

Una altra de les visites recomanades (gastronòmicament parlant) és el Mercado dos Lavradores, que obre de dilluns a dissabte. Un mercat normal, però amb una part que jo diria que ja turística perquè los venedors només volen que proves i compres (semblant a la Boqueria de Barcelona) on hi ha tota classe de fruita exótica per a natros. No és lo millor lloc per a comprar-la, ja que si te veuen cara de "guiri" lo preu canvia notablement. Lo millors és anar a les parades que van les iaies del terreno. Tot i això val la pena anar a pegar-hi una volteta.

 

 Lo peix tant llarg que se veu és l'especialitat de la illa i que ells anomenen espasa. No té res a vore en lo nostre espasa.

 

Un altre restaurant és O Ginjinhas, situat a la part Velha de la ciutat. Més que un restaurant, és com una tasca on es pot anar a fer un vinet, una ginjha o una cerveseta i fer alguna tapa i minjar cacaus que sempre te trauen damunt la taula. Tenen una extensa carta de vins de Portugal, ginjha i altres begudes. També tenen un apartat de botigueta per si es vol comprar alguna de les coses que s'haiguen desgustat i agradat.

 

Chouriço asado

La taula de formatges era ben assortida, però teniem tantes ganes de provar-los que quan vaig recordar de fer la foto, casi ja l'haviem acabada. Portava formatge tendre, curat, semi, de vaca, de cabra d'ovella... codonyat, crackers i dos tipos de pa diferents. Tot boníssim!

Amanida amb sardina en conserva d'oli dauliva

I per acabar mos van traure una mica de ginjha de la casa com a invitació.