O també coneguda com alfàbrega.
Planta aromàtica de la família de les asteràcies, originària de la
Índia. Es coneix la seua utilització allí des de fa més de quatre mil anys,
després s’estengué a tota Àsia fins a Egipte on s’utilitzava a part d’herba
aromàtica, en los embalsamaments.
Lo seu nom en francès, italià, anglès i en altres llengües, derivat
del grec “basilikos”, real, testimonia el valor que se li concedia des de la
antiguitat. Ells, juntament amb los romans són los responsables de la seua
difusió per Europa.
Existeixen més d’una seixantena de varietats.
Lleugerament picant, se nota al paladar, amb un sabor fresc i anisat. Indispensable
per a preparar pestos, minestrone o la sopa pistou, casant molt bé amb l’oli
d’auliva. Aromatitza los plats de pasta en totes les seues formes, així com
amanides de tomaca i primentó.
Té propietats estimulants i antiespasmòdiques. Actua sobre lo sistema
nerviós, exercint un lleuger efecte sedant que calma los nervis. També facilita
la digestió i evita i alleuja les nàusees
los vòmits.
La podem trobar seca (millor sempre si és amb fulla sencera i
ecològica) i fresca, com millor n’apreciareu les seues qualitats a la cuina.
Algunes receptes amb aufapiga que podeu trobar al blog:
Font:
AAVV ( ): Especias. Todolibro Ediciones.
AAVV (2011): Larousse Gastronomique en español. Larousse
Editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada