Amb Cookingthe Chef aquest mes anem de cap al Segle d’Or espanyol amb Juan Altamiras i lo
seu llibre: Nuevo Arte de Cocina:
Sacado de la escuela de la experiencia.
Juan
Altamiras és lo pseudònim del franciscà Raimundo Gómez, cuiner del convent de
San Diego de Saragossa qui va recollir en aquesta obra una cuina més saludable
que la de les cases reals, més humil de sabors primaris. Un referent de la
cuina popular del temps.
Ingredients:
2 lloms
d’abadejo grossos
Oli d’auliva
1 ou
80g farina
de panís + 2 cullerades per a la salsa
100ml aigua
gelada
1 ceba dolça
gran
24 panses
125ml mel de
romer
2 tasses
d’aigua
Safrà
12 ametlles
crues
Sal
Preparació:
Posem
l’abadejo a dessalar la nit ans i li canviem un mínim de 3 aigües durant els
procés.
Una vegada
lo tinguem dessalat, lo posem damunt de paper de cuina i l’assequem bé.
Infusionem lo
safrà en una tasseta d’aigua.
Posem a
remulla les panses en aigua calenta.
Batem l’ou
amb la farina i l’aigua gelada per a preparar la tempura. Dixem reposar a la
nevera.
Preparem la salsa. Ratllem la ceba i la posem a la cassola en un bon xorro d’oli. La ceba jo l’he ratllat força grossa perquè mos agrada, si voleu la salsa més fina o que no se note, tritureu-la.
Quan estigue
blaneta i doradeta, afegim les panses, la mel i les dos tasses d’aigua. Coem a
foc lent durant 10 minuts.
Laminem les ametlles
i les torrem una mica a una paella.
Incorporem la farina de panís a la infusió de safrà i l’afegim a la salsa. També les ametlles. Salem al gust i acabem de coure a foc lent fins que la salsa estigue ben lligada.
Afegim l’abadejo
a la salsa i servim.
Está receta me gustó mucho cuando la vi.. tiene una pinta estupenda y es una manera de poder hacer un pescado sencillo dándole un giro. Me gusta mucho cómo te ha quedado. Que sepas que la copiaré. 😉
ResponEliminaMenos por las pasas, me ha recordado esta receta muchísimo al bacalao manchego que preparaba mi abuela materna. Me ha llegado hasta el olorcito. Gracias Cristina por el recuerdo.
ResponEliminaBss
Elena
Si em serveixen aquest plat en un restaurant creurè que es creació actual... es fantàstic com per fi començem a fer i menjar receptes que estàn en el nostre adn, en la nostra memoria colectiva. Aliments, com el bacallà, que fa segles que es ve menjan i amb receptes similars des de fa segles i que han arribat moltes per tradició familiar. Una molt bona aportació. Gràcies!
ResponEliminaQue buena preparacion, esa salsa se ve tan rica, que creo se adaptaria perfecto a pollo o verduras, muy buena tu propuesta! Abracitos
ResponEliminaMe apetece muchísimo probarlo, y me recuerda muchísimo (a simple vista) al bacalao al pil pil, una receta estupenda!
ResponEliminaun besito
Cristina, te ha quedado de miedo. Esa salsita pide pan a gritos. Besos.
ResponEliminaUna receta estupenda, y también esta muy actualizada hacer el bacalao así , este libro es que es estupendo y adelantado a su época. Besos.
ResponEliminaMmmm... que bo ha d'estar amb aquesta salseta tan interessant!!
ResponEliminaPetons